Projecte estudis percepció de qualitat de vida del territori (UJI)
L’Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP) del grup d’acció local compta amb un sistema d’indicadors per a fer el control de l’execució d’aquesta. Un d’aquests indicadors resa així Millora de la percepció del sentiment de pertinença al territori i la qualitat de vida d’aquest..
Des del GAL Altmaesports Leader, i com a part del seu treball per atraure coneixement i visibilitzar la realitat rural del seu territori, encarreguem al Grup d’Estudi ‘Recerca de Desigualtats i Resistències’ (DESiREs) de la Universitat Jaume I de Castelló l’elaboració d’una enquesta que ens permetera valorar eixa percepció del sentiment de pertinença al territori i la qualitat de vida al mateix, donant així resposta al nostre indicador de seguiment de l’EDLP.
A partir dels estudis realitzats en 2020, 2022 i 2023, s’ha arribat als següents resultats quan el sentiment de pertinença al territori i la qualitat de vida::
- Sentiment de pertinença i cohesió territorial
En 2023, s’observa una major satisfacció amb la vida al poble (mitjana de 4.72 sobre 5) en comparació amb 2022 (4.41) i 2020 (4.38), la qual cosa indica una tendència positiva en la percepció de la qualitat de vida i la inclinació al territori.
- Identificació amb el territori i coneixement dels GAL
Entre aquells que coneixen els GAL i el programa LEADER, la valoració és positiva, destacant el seu paper com a eines de desenvolupament local i la seua capacitat per a fomentar la participació ciutadana i la presència d’Europa en les zones rurals.
- Factors que influeixen en el sentiment de pertinença
Les persones que resideixen de manera permanent en el territori mostren un major sentiment de pertinença i satisfacció amb la vida al poble enfront de no residents.
Els majors de 65 anys i les persones casades o en parella tendeixen a mostrar una major inclinació al territori, mentre que els joves (18-34 anys) tenen una percepció més crítica, especialment en relació amb les oportunitats laborals i la falta de serveis.
Les persones amb nivells educatius més alts i aquelles amb ocupacions estables tendeixen a valorar més positivament la seua vida al poble, encara que també són més crítiques amb la falta d’oportunitats i serveis.
- Desafiaments per al sentiment de pertinença
Despoblació i falta d’oportunitats: La falta de treball de qualitat i la dificultat per a conciliar la vida laboral i familiar són els principals factors que afecten negativament el sentiment de pertinença, especialment entre els joves.
Serveis i infraestructures: La deficient cobertura sanitària i la falta d’habitatge en condicions també són factors que influeixen en la percepció negativa del territori, especialment entre els joves i les famílies amb fills.
- Evolució temporal
Entre 2020 i 2023, s’observa una millora en la percepció de la qualitat de vida i el sentiment de pertinença, encara que persisteixen desafiaments estructurals com la despoblació i la falta d’oportunitats.
Conclusions:
El sentiment de pertinença al territori és alt, especialment entre els residents permanents, les persones majors i aquelles amb una situació familiar estable. No obstant això, aquest sentiment es veu amenaçat per la falta d’oportunitats laborals, la despoblació i la deficient cobertura de serveis bàsics.
Per a enfortir el sentiment de pertinença, és necessari millorar el coneixement i la valoració dels GAL i el programa LEADER, així com abordar els desafiaments estructurals que afecten la població jove i a les famílies.
La ruralitat és percebuda com un valor positiu, associat a un major contacte amb la naturalesa i a relacions socials més intenses, però és necessari garantir que aquests avantatges s’acompanyen d’oportunitats econòmiques i serveis adequats per a evitar la pèrdua de població.