Experts visiten a ramaders i almàsseres per a ensenyar-los a beneficiar-se de l’Economia Circular de l’Oliva
- Els tècnics visitaran explotacions de València i Castelló per a recaptar informació i mostrar-los els últims avanços
- Aquest treball l’estan desenvolupant set grups d’acció local de la Comunitat Valenciana gràcies als Fons LEADER
La setmana que ve s’ha programat la visita de diversos experts a explotacions ramaderes i almàsseres de les províncies de València i Castelló per a ensenyar als seus propietaris i treballadors a beneficiar-se dels avantatges que ofereix l’Economia Circular de l’Oliva.
Es tracta de visites dels tècnics per a recaptar informació i transmetre als ramaders i almàsseres els avanços que s’està fent en l’economia circular de l’oliva i de l’aprofitament de l’alperujo per a reduir residus dels productors d’oliva i millorar la rendibilitat dels ramaders amb un nou sistema d’alimentació més sostenible i rendible.
En el treball que s’està desenvolupant des d’aquest estiu és fonamental el contacte directe tant amb ramaders com amb les almàsseres del territori per a conèixer de primera mà els seus mecanismes i funcionament i per a adaptar els processos a les seves necessitats en la introducció dels subproductes de l’oliva en l’alimentació del bestiar.
Per a això ja s’ha concretat una ronda de reunions en el territori rural de València i Castelló. Concretament, el calendari que ja s’ha tancat portarà als experts el 13 d’octubre a reunir-se amb ramaders i productors d’oliva de Caroig/Xúquer i Som Rurals; el 14 d’octubre de Túria/Calderona; i el 15 d’octubre de les zones de Palància/Millars i DICI.
Domingo Giner, president del Grup d’Acció Local Maestrat Plana Alta, ha explicat que “és fonamental que els nostres ramaders i dirigents de les almàsseres coneguen de primera mà els avantatges que suposa l’ús de l’alperujo per a reduir els residus del procés productiu de l’oli, així com per a utilitzar-lo com a aliment del bestiar, reduint els costos i millorant la rendibilitat de les explotacions ramaderes. És fonamental que vegen amb exemples fins a quin punt pot ajudar-los a millorar les seves explotacions i augmentar la seva rendibilitat, que al final ajuda a generar llocs de treball i millorar les oportunitats en l’entorn rural per a mantenir la població”.
En aquesta mateixa línia, recentment, un centenar de ramaders han participat en la jornada per a aprofitar l’alperujo com a aliment per al bestiar i els seus beneficis a l’hora de millorar la rendibilitat de les seves explotacions. La jornada es va realitzar en el xat la de l’organització ARBOCAS i en la qual també van participar membres de RUMICAS.
En aquestes jornades es van organitzar espais de debat els dos dies, molt participatives i amb moltes preguntes per part dels ramaders que van participar via WhatsApp. Gràcies a aquesta fórmula innovadora de difusió es va aprofitar l’eina de grups de WhatsApp per a formar i informar ramaders i fins i tot utilitzar-ho com a repositori. D’aquesta manera els van poder traslladar d’una forma molt directa tots els avantatges i els inconvenients que poden superar per a aprofitar l’alperujo i beneficiar-se d’una forma molt pràctica del seu ús en les seves explotacions ramaderes.
En la primera de les dues jornades en què s’ha dividit aquesta iniciativa es plantejava la pregunta de què és l’alperujo i quin és el seu valor nutritiu, i la segona jornada en com pot emprar-lo en la seva ramaderia i per a què i com li pot ser més útil. Van ser unes jornades molt dinàmiques, amb molta discussió constructiva, amb moltes preguntes i respostes i molt útil per als ramaders.
- Giner: “L’alperujo obre oportunitats de futur als ramaders”
El president del Grup d’Acció Local Maestrat Plana Alta, Domingo Giner, ha explicat, com a grup coordinador d’aquest projecte, que “l’aprofitament de l’alperujo com a aliment per al bestiar de la nostra terra obre noves oportunitats de futur tant per als ramaders com per a les almàsseres, perquè els fa més competitius”.
En aquest sentit, ha assegurat que “la implicació dels i les ramaderes en aquesta mena d’iniciatives és fonamental perquè siguen útils i les seves conclusions puguen millorar el dia a dia del treball d’aquests professionals. Cal tenir en compte que partim de treballs de cooperació anteriors que ja obren noves perspectives a aquest aprofitament, i ara es tracta de fer un pas més per a fer-lo rendible des del punt de vista mediambiental i també econòmic per a almàsseres i ramaders del nostre territori”.
I és que aquest Projecte de Cooperació parteix del coneixement d’anteriors recerques de vies de reutilització dels subproductes de la producció de l’oli d’oliva, principalment de l’alperujo, com el agrocompostatge o l’alimentació animal. Aquestes vies de reutilització s’orienten específicament a potenciar, a més de l’economia circular, l’aprofitament local dels recursos, reutilitzant i reciclant els subproductes generats pel mateix sector.
Cal assenyalar que els 220 municipis rurals que estan representats pels 7 GAL Leader implicats en aquest projecte compten amb almàsseres, ramaders i veïns de l’entorn rural que es beneficiarien dels resultats del treball.
- Treball contra la despoblació rural
La utilització de l’alperujo com a aliment per a la cabanya d’extensiu del medi rural valencià suposaria una solució més econòmica i adequada que la utilització directa de pinsos.
Així, l’aplicació pràctica de les conclusions que s’obtinguin d’aquest projecte de cooperació Leader de l’Economia Circular de l’Oliva contribuiria a la reducció dels costos d’alimentació dels ramaders i a la millora de l’economia de les zones rurals de la Comunitat Valenciana. I és que la producció del subproducte i l’activitat ramadera es concentra en zones amb alt risc de despoblació, municipis la majoria d’ells per sota de 2.000 habitants.
- Valor nutritiu i estalvi en transport
Resultats de recerques anteriors de les quals parteix aquest treball de cooperació posen de manifest que l’alperujo és un aliment adequat per a ser inclòs en les dietes de boví extensiu com a font de fibra i grassa, ric en oleic. Això pot suposar una solució per a les almàsseres i un avantatge per als ramaders, abaratint el cost de la ració i constituint un clar exemple d’economia circular.
Encara que la composició nutritiva depèn de l’oli i aigua residual que continga, i de la proporció de les fraccions de polpa, pell i os; l’alperujo presenta una adequada digestibilitat per a remugants i pot ser utilitzat en les racions d’aquests fins a un 20% d’inclusió sense cap problema per als animals.
Aquesta solució, en ser molt més econòmica i adequada que la utilització directa de pinsos composts, podria portar a l’amortització de la inversió (sitges i carros mescladors de gestió individual o col·lectiva) i al manteniment dels costos de producció de sistemes de conservació i magatzematge d’aliments i contribuiria a l’adequada gestió dels subproductes agroindustrials de la Comunitat Valenciana.
- Representat més del 60% del territori rural de la Comunitat
És important destacar la quantitat de territoris rurals representats en aquest projecte de cooperació, que s’està desenvolupant en els territoris de 7 dels 11 Grups d’Acció Local existents a la Comunitat Valenciana. Concretament, quatre d’ells són de la província de Castelló i tres de la província de València. Es tracta d’Altmaesports Leader, Associació per al Desenvolupament de les Comarques d’Interior @DICI, Associació Palància Millars 14/20, Associació Desenvolupament Rural Túria-Calderona, Associació per al Desenvolupament Sostenible dels Municipis del Caroig, Serra Grossa i Riberes del Xúquer i l’Associació Som Rurals, coordinats pel Grup d’Acció Local Maestrat Plana Alta Leader 1420.
El territori d’aquests set Grups d’Acció Local abasta fins a 220 municipis del total del territori Leader de la Comunitat Valenciana (330 municipis). Per tant, en aquest projecte de cooperació s’integra al 66,67% dels municipis Leader de la Comunitat.
Otras notícias
Descubre toda la actualidad del Grupo de Acción Local Altmaesports. Todas las novedades respecto las ayudas Leader, casos de éxito, resoluciones, eventos y jornadas informativas.